Des del 1972 la capital del Garraf compta amb colla castellera pròpia: els Bordegassos de Vilanova. La colla de la camisa de color groc terrós és l'única que ha assolit els nou pisos després d'haver descarregat tota la gamma de vuit. Però també va ser la primera, l'any 1979, que va va coronar un castell de vuit amb una nena al pom de dalt. Durant aquests 37 anys els castellers vilanovins les han vist de tots colors, però sempre han acabat remuntant el vol.

Vilanova i la Geltrú pot presumir de ser la vila que va acollir el tercer castell de nou documentat fins ara. Va ser l'any 1852, a la diada de les Neus, quan la colla dels Xiquets de Valls va completar un castell de nou que tot apunta que va ser el tres. I és que a Vilanova, primer de la mà dels Xiquets de Valls i després dels Nens del Vendrell, el caldo casteller s'havia anat preparant a base de segles. Durant molt temps els aficionats locals havien de conformar-se a donar suport a la pinya de les colles convidades. Però amb l'efervescència del final del franquisme, quan la nova democràcia s'albirava a l'horitzó, a Vilanova naixia una colla una colla marcadament rupturista en molts sentits. Per començar, amb el nom. Bordegàs a Vilanova equival a dir noi, i no té cap connotació negativa com sí que passa a altres contrades. Però a banda de qüestions estètiques com el color de la camisa, la colla també va innovar amb la manera d'entendre els castells que a la llarga acabaria triomfant: la integració total de la dona als castells i l'aposta per les construccions lleugeres de pes.

Aquell carro gros carregat el 28 d'octubre del 1979 va sorprendre el món casteller pel simple fet que es tractava d'un castell gairebé límit en aquell moment i perquè l'assolia una colla que feia relativament poc que s'havia creat. Però, sobretot, als cercles castellers més tradicionals va impactar veure que amb segons i terços tan poc pesats es podia assolir un castell de vuit. L'exemple va acabar sent imitat, i millorat, per altres colles que van partir d'aquesta aposta per fonamentar la seva progressió constant que les va dur fins a l'elit.

Curiosament, a Vilanova la fita no va estimular a anar a més, al contrari. Va comportar un relaxament que es va anar accentuant any rere any. Amb la democràcia recuperada, a la colla ja només hi quedaven les persones que hi eren per motius castellers. Si els 70 havien estat un progrés constant fins descarregar la torre de set i carregar el quatre de vuit, als 80 la colla entrava en plena regressió, fins arribar a tocar fons l'any 1989, quan la colla només va signar un sol castell superior al tres de set; un cinc coronat al Dia de la colla. El cap de colla Albert Salvany, arropat per molts castellers que encara avui militen a la colla, és la figura que clau que lidera la colla durant tot aquest període que als Bordegassos es coneix com travessia del desert. Era cap de colla des del 1977, quan la colla va començar a estrenar els seus millors castells. I malgrat la desbandada posterior, es va mantenir al càrrec fins que un infart el va sorprendre el dia de Nadal del 1989. Precisament quan els Bordegassos travessaven una situació més incerta. Però la colla va reaccionar. I els anys posteriors, coincidint amb l'entrada de força gent jove, la colla va anar cada temporada a més.

La plaça de la Vila va haver d'esperar 15 anys entre el primer i el segon castell de vuit de la seva colla. Però al 1994, per fi, es recuperava, i poc més tard es descarregava, el quatre de vuit. El 1995 va servir per estrenar el tres de vuit i el pilar de sis i, després de dos anys de consolidació, al 1998 la colla feia un salt qualitatiu amb l'arribada de Pere Guinovart com a cap de colla. L'experiència acumulada, un augment en el nombre de camises i una canalla excel·lent va permetre que la colla anés rebentant el propi sostre amb una molta facilitat. A banda de consolidar la clàssica de vuit acompanyada pel pilar de sis, la colla va estrenar el folre de la torre de vuit (coronada per festa major malgrat la pluja) i descarregada un parell de mesos més tard. Entremig, la colla també va donar la campanada descarregant a la plaça Sant Jaume de Barcelona el seu primer pilar de set amb folre. La traca final va arribar al novembre, descarregant al primer intent el cinc de vuit. I allò ja eren paraules majors. Tot plegat, coincidint amb la inauguració del local propi.

El 1999 és l'any daurat dels Bordegassos. La colla reeditava els seus millors castells i afegia el quatre de vuit amb l'agulla al seu repertori, tot just una setmana abans del de la millor actuació que la colla ha completat mai. L'1 d'agost, a la festa major de Vilanova els Bordegassos van carregar el seu primer castell de nou: un tres carregat que va anar seguir del quatre de vuit amb l'agulla, el cinc de vuit i el pilar de set. Tots aquesta darrers descarregats. La Mercè va tornar a ser màgica pels vilanovins, que van descarregar el seu primer tres de nou. Tot seguit la colla va intentar el quatre, però no se'n va sortir. El quatre de nou és l'únic castell que els Bordegassos han dut a plaça i que mai no han assolit. La colla havia tocat sostre, però el limitat nombre de camises feia que anar més enllà fos complicat.

Els castells colossals es van anar mantenint, tot i que amb menys regularitat cada cop, fins al 2002, quan la colla va assolir el seus darrers cincs i torres de vuit. El 2001 encara el van aconseguir tancar amb un dos cinc de vuit de postal i un tres de nou carregat. La curiositat la trobem a la diada de la colla del 2000, quan la colla va descarregar el tres de nou per primer i únic cop a plaça pròpia. Es dóna la circumstància que aquest és el darrer castell de nou del segle XX per a tot el món casteller. La batalla que durant un temps va mantenir aquest nivell, a partir del 2003 ja només va servir per mantenir els castells bàsics de vuit. El 2006 arribava el que fins ara és el darrer castell de vuit assolit pels Bordegassos. La pressió d'haver de salvar determinats castells a vegades semblava que tenia més pes que la pròpia il·lusió per assolir-los. I calia tallar aquesta dinàmica. Es deixaven enrere 13 temporades consecutives en què la colla havia descarregat castells de vuit. Però ara , més que fer castells de vuit, calia treballar per tornar a fer una colla de vuit. No és el mateix.

Durant les dues darreres temporades, els Bordegassos s'han hagut de conformar amb els set pisos. Això ha coincidit amb un canvi de política tècnica, que han fixat com a primers objectius la renovació dels troncs, la canalla i la primera línia de la pinya. El projecte d'enguany combina experiència i joventut i, per primer cop en molt temps, ja es diu obertament que s'aspira a reconquistar castells. El tres de set aixecat per sota i la torre de set, pel que representen, són els primers grans objectius que Joan López es marca per a la primera meitat d'una temporada que des de l'equip tècnic es confia que permeti recuperar els galons de vuit. Però sense obsessions, que això ja ha estat superat. I tot com ha estat des del primer dia; de groc terrós, sense escut i amb els botons de la camisa negres com a trets distintius.